Descobrint el cel de Barcelona

El 15 de juliol de 2014, Barcelona Rooftops va organitzat la segona activitat de prova als terrats de la ciutat. En aquesta ocasió va consistir en una sessió d’observació astronòmica del cel d’estiu a Barcelona. Va tenir lloc al terrat d’en Karmelo, a Ciutat Vella, ben a prop del Museu Picasso. Va ser conduïda per Toni Guntín, director de l’Observatori Astronòmic de Castelltallat, i va comptar amb una vintena d’assistents.

La sessió va iniciar-se poc després la posta de sol. El Toni -assistit per un programa informàtic- ens va conduir per un viatge des de l’origen de l’Univers o Big Bang, travessant el grup local de galàxies, del qual en forma part la nostra Via Làctia, i el seu braç d’Orló: a on se situa el Sistema Solar amb els planetes i satèl·lits.

Ja de nit, a ull nu i amb l’ajut d’un làser ens va mostrar i dibuixar algunes de les principals constel·lacions visibles i el Triangle de l’Estiu format pels estels Vega (de Lyra), Deneb (del Cigne) i Altair (de l’Àguila).

La part final, més extensa i emocionant va consistir en l’observació telescòpica de l’esmentada Vega (una de les més brillants del cel), Albireo, un estel doble que marca el bec del Cigne. Ja més a prop vàrem poder veure Mart i Saturn, amb el seu característic anell, acompanyat d’alguns dels seus satèl·lits més grans com ara Tità. Prop de la mitja nit va aparèixer la Lluna en quart menguant.

 

monFlorenci_retall

IMG_0514_retuit  IMG_0541_RETOC  IMG_0551_RETOC

Podeu llegir els comentaris. 😉

Un terrat al cor de Sants

Hola! Sóc la Rita i el meu terrat és al cor del barri de Sants.

A pocs metres de casa es troba la plaça Osca, un dels dos únics exponents de plaça saló vuitcentista que encara es conserven a Barcelona. L’altra és la Plaça Reial.

Ben a prop de casa es troben també els centres neuràlgics del cooperativisme del barri: just al xamfrà amb el carrer Ciceró hi ha la seu del col·lectiu d’arquitectes La Col que, entre altres projectes, treballen en la rehabilitació d’espais autogestionats com Can Batlló. Al carrer del darrere, Riego, dues seus fan bategar el cor del barri: La Ciutat Invisible i La Directa que, amb esperit crític, autogestionari i de cooperació, lluiten incansablement per a transformar la ciutat en un espai de cultura, participació i transparència. El centre social autogestionat de Can Vies, conegut pel ressò mediàtic que va despertar el seu enderroc, també és ben a prop de casa.

El terrat, doncs, se situa en un entramat obrer i reivindicatiu que arrenca amb la industrialització del barri a mitjans del segle XIX i que encara perdura avui dia.

D’uns 50 metres quadrats i en forma de “L”, des del terrat, a més dels carrerons del barri, veig sortir el sol per la cara de Montjuïc i pondre’s per la de Collserola. L’escala d’accés al terrat és vella i no té ascensor però, un cop dalt, les parets emblanquinades del terrat poden convertir-se en pantalla cinematogràfica quan cau la nit.

 

20140630_134807

escalaBlava  escalaFosca